Anuncis

dimarts, d’octubre 30, 2007

Que li passa a Catalunya?

Email rebut del Carles que he trobat molt interessant:

*_DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA_*

Alfons López Tena

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la
Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en
la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le
conviene a Catalunya seguir en España.

Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio
psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética),
no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de
Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la
resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren
crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de
la dictadura maoísta.

Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos,
pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España
ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y
determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de
importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el
único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la
globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la
importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende
al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí
menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el
acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en
arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son
boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños,
según ABC).

Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión
pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer
cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200
millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que
gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué
reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la
transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea,
Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP
como los del PSOE. ¿Qué esconden?

Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en
España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra
manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no
se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.

Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios
públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un
dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes,
el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de
autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de
46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble
por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.

Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal,
crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en
tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo
que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia
Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus
productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a
quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar
alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la
independencia? (si puede ser, sin insultar). El problema de Catalunya se
llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los
catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria
del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni
inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de
empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y
españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la
diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como
unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino
como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero
piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.

Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio
político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para
sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica
ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por
qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo
avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para
eso los nombra el PP y el PSOE. Se equivocan: bloqueada bajo España,
maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya
sólo le queda un camino: la independencia.

España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro
descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría
superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa
de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el
dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales.
Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores
corrupciones del orden constitucional. Dijo Azaña que para mantener
España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método
que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son
posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la
adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da.
Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e
inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.

Alfons López Tenaes vocal del Consejo General del Poder Judicial.

Ei ATENCIÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Que torna el terratremol!!!!!!!!!!!! El anti heroi torna!!!!!!!!!!!!!!!!1
TORNA EL CALICO ELECTRONICO
El proper capítol el 1/11/2007

Gràcies al Carles

dilluns, d’octubre 29, 2007

la setmana passada

Porto un decalatge de 1 setmana al meu bloc.
La setmana passada fou una mica rara, el dilluns vaig treballar de 8-15, perquè a les 17 operaven el meu pare. Al final se'l van emportar a les 17:30. Vam esperar els 3 de casa restants fins que se'l van emportar al quiròfan.
El van pujar a l'habitació cap a les 21. Encara dormit i adolorit.
La operació va anar molt bé.
Dimarts també vaig fer de 8-15 que de fet fou 9-16 ja que vaig tardar 1:30 de casa dels pares a Ciments. normalment son 15 minuts.
Dimecres festa, em tocava anar a buscar mon pare i porta-lo cap a casa.
Dijous i divendres van ser dues jornades maratonianes de gairebé 10 hores, per tal de recuperar les hores no fetes del dilluns i dimarts.
Jo soc un usuari de la línia S8 i S4 dels FGC que actualment no puc usar des de Plaça Catalunya.
Sort que mon pare em deixa el cotxe perquè sinó segurament trigaria dues hores per anar a la feina i dues per tornar.
Al cap de setmana diumenge gran Tripleta de 8 dels castellers de Sants, em vaig posar a la pinya del 4 de 9 amb pilar de Vilafranca.
Ara el dia a Vilafranca a per el nostre 3d9amb folre.
Falta Poc si volue podeu venir a ajudar-nos necessitem gent.
Dimecres 31: 22h -Ultim assaig abans de la gran actuació-
-LLOC: C/Comtes de Bell-lloc, 84 -escola Jaume I- (al lloc de sempre).

diumenge, d’octubre 21, 2007

Quin cap de setmana i més

Divendres al matí em van portar el mobles, van arribar tard els muntadors, després van anar a dinar i santorne-mi per la tarda again fins gairebé les 20.
Arribat a casa els pares agafa els trastos i cap assaig de castells. L'assaig va anar rodat, em va passar molt i molt ràpid fins que va arribar l'hora de 3d9 amb folre. Vaig acabar amb malt al pit dels omòplats del baix, ja que vaig de contrafort.
Després prendre alguna cosa al local i cap a casa. Havia quedat a les 9 al meu pis per acabar de muntar el que faltava.
Cap a les 11 :30 de presa i corrents cap a casa a disfressar-me. Si teníem boda de ma cosina Arantxa. A l'eglèsia de la Mercè. Com va dir el meu cosí Ricardo, numerari del opus, "si una boda de cariz neofranquista". Total 500 persones allí embotides, i jo per ser família a les primeres files.
Curiós, que quan entraven els nuvis sonava una campaneta, com qua érem petits a casa seva per avisar el servei, juas juas juas.
De fet el més impressionant per mi fou quan el cura, que xerrava moltíssim al consagrar la ostia gairebé tota l'esglesia es va posar de genolls.
La boda va estaracompanyada per la coral de Puigreig, ho van fer de conya pero no vàren cantar el virolai, sino una salve rociera.
Deprés tothom cap els jardins del Juan Carlos I, amb el típic pica-pica sofisticat, inexplicablement ningú va caure a la piscina. Després dinar a la a carpa, aviam Miliki si endevines qui tenia a la taula del costat.
Al final després de ballar molt hi havia una barbacoa a fora i jo vaig plegar cap a les 2.

Diumenge teniem la XV diada dels Borinots, vam fer la tripleta reglamentaria i després vam fer una prova del 3d9 a plaça i amb la camisa semblava que la podiem haver fet i tot.
Deprés a dinar tots plegats i tot seguit la disbauxa amb les actuacions, els primeres vam cantar la Bella Lola.

dimecres, d’octubre 17, 2007

Tinc una pregunta per a vostè sr Josep Lluís Carod-Rovira

Ahir la nit vaig anar a casa el Pau mentrestant em deleitava amb e les albergínies amb all i julivert crus, vàrem veure el programa de TVE1.
Us deixo el video de la intervenció del Carod, els comentaris de la gent son la polla en vinagre.

diumenge, d’octubre 14, 2007

Entrada resum finals de Setembre 2007 fins al octubre

La data cada cop es propera, de fet el dijous passat em van trucar per confirmar-me que divendres 19 d'octubre em porten els mobles. ALELUIA!!!.

Tirant un xic més enrera el dilluns 24, era la Mercè. Vam tenir actuació amb els borionts, a la plaça gran de la ciutat, la plaça de Sant Jaume. Allí vam plantar un 3d8 per a començar, després un intent desmuntat de 2d8 amb folre, que a a la segona vam carregar, la canalla es va despenjar. i coma cirera final un 4d8 per a finalitzar amb 2 pilar de 5 consecutius. Algú m'ha dit que em va veure per la retransmissió que feia Barcelona televisió.

Pel mig vaig anar a veure el concert de The Police, em va agradar força tot i que estavem assegut des de que va començar el concert tothom de'n peus.

Divendres 12 festa aprofito el dia per a fer el mandra per la nit vaig a sopar amb el Zep i el Marc al final acabem al Blues Bar de Cerdanyola, que participa en el 20è Festival de Blues de Cerdanyola. Total un gran i recomenable concert.

Com em recorda el Miliki ens em vist varis dies al fútbol.

dilluns, d’octubre 08, 2007

Fa dies .....

Fa dies que vull fer un post al meu bloc tinc moltes coses que vull compartir amb valtros.
Des del cap de setmana de la Mercè.

Aviam si m'hi poso i si us ho explico apa Salut

A la Amparo a la Virginia MOLTES FELICITATS futures mares
Als pares colletges

Als demes Salut!!!!!!!!!!!!!!!!