Doncs si el propassat dijous.
M'ho vaig passar molt bé, fou una cosa molt diferent. A altres empreses aquests sopars tenen un condicionant molt seròs i d'explicar números i al final son un rotllo. En canvi el de dijous, al principi lo de les tumbones veient la posta de sol, amb el noi cantant en portugués una pseudo bossanova. Després el sopar correcte.
I al final al Luz de Gas feia anys que no hi anava. Gràcies al carnet de subscriptor de la Vanguardia em vaig estalviar de pagar l'entrada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada