Després d'anades, vingudes i demés tot arriba a un final.
Jo crec que ja és hora de passar pagina.
Prou de mitges veritats, d'auto enganyar-se i demés.
Torno a ser un home lliure.
No vull missatges de compassió, del tipus ai pobret, NO.Ara el que vull és rebre hòsties.
Ara arriba un moment potser dur però alhora dolcet.
Ha arribat l'hora de poder tenir el meu espai, gràcies al ajut de la família.
Se que per ella no sóc el que ella volia, han estat moments molt dolços i també moments que m'he mossegat la llengua i l'hagués tingut que engegar a pastar fang però com sempre em guardo per a mi les meves penes i no les exterioritzo.
Graciela t'estim. M'has fet volar, però jo crec que ha estat el enllaç temporal de dos mons en el que cada u vivim, espero que tot et vagi molt bé per la teva "illa".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Doncs jo no et fotré cap clatellada perquè m'has fet cas :P
Amunt i força!
jajaj Merci Carles
Doncs apa , bon vent i barca nova!!
M'he perdut.
Candela son tems d'amor que ara van i venen.
I tu miquel que tal el cotxu nou? Si wols ara que soc del RACC anem un dia al circuit a provar-lo XDXDXD
Jo també penso que fas bé, i tranquil que l'Estela ja t'està buscant nòvia ;).
haber si es verdad
alberto
Ai Àlex que cada dia al bus veig a una Mexicana , aviam si algun dia m'animo i li dic quelcom.
XDXDXDX
Ei Nasi, avant!
Publica un comentari a l'entrada