Ja han passat les festes
Jo començo l'aventura de buscar feina mentrestant arreglant el meu piset per tal de acomodar-mi per viure.
dimarts, de gener 08, 2008
dimecres, de gener 02, 2008
Festes de Nadal
Aquestes dies han estat una mica diferents, he sortit, he tingut dinar familiars, però mireu ho he portat amb dignitat.
divendres, de desembre 21, 2007
CABREJAT
Ahir dijous una pregunta de un copmany, responsable , de ciments molins si la meva empresa m'havia dit quelcom, em va extranyar.
Però el mes fort, es que avui divendres 21 em boten de ciments, però m'ho ha dit el de ciments no el de la meva empresa.
Apa Bones Festes
dimecres, de desembre 19, 2007
Baixa
Des d'ahir estic al llit a casa. He pillat un virus intestinal ahir cada 5 minuts anava al lavabo. Avui encara tinc punxades però és mes suportable.
Polonisheros mos veiem dissabte.
Polonisheros mos veiem dissabte.
dimarts, de desembre 11, 2007
pont de la imaculada
Al final amb la family vàrem anar a València.
La ruta va ser dijous aixecar-nos i anar a Sant Esteve de Sesrovires a on vam esmorzar.
Després visita a camp redó i Tortosa per vore les obres en curs.
I després a Alcanar per acabar a dinar a el Restaurant Esquerra a les Cases d'Alcanar.
Després autopista avall direcció a València, vam parar a fer una orxata al poble de Alboraia, un poble enganxat a a València, com l'Hospitalet a Barcelona.
Un cop a valència de pet a la plaça del ajuntament a on ens vam allotjar al Hostal Venecia, ubicat al la plaça del ajuntament o sigui super cèntric i bastant bé de preu 80€ habitació doble per nit.
Vam anar al oceanogràfic on estava a petar de gent divendres
Dissabte vista a pota per la ciutat i pujada al miquelet, la torre de la catedral al vespre visita al ateneu mercantil per a veure “cincoy gays.com”. Em va semblar una comedia divertida per alhora pobre de continguts i bastant basada en topics
Diumenge pujada per a fer dinar familiar a la Braserie Flo per a celebrar el Sant de la meva iaia.
A la tard-nit futbol a on vaig veure un mikel amb gorro, semblava que anés de incògnit
dilluns, de desembre 03, 2007
Cap de setmana 30/11 al 2/12
Divendres fitxava a les 7:45 a ciments, la Ana Laura, la companya de feina que cada dia passo a buscar per anar junts amb el cotxe no estava fina. Vaig en cotxe fins que los dels FGC, línia Martorell-Anoia-Manresa no estigui arreglat.
Cap a les 13 sortia vaig agafar l'autopista per després la ronda del litoral i arribar cap a les 13:40 a la porta del restaurant els pescadors per fer el dinar de nadal del despatx de mopn pare, jo sóc el informàtic, com diu el Lluiski em prostitueixo.
Després vaig quedar amb el Marc vam anar al mediamarket ja que ell buscava unes coses. al final em va regalar un telefon, total per al que va servir continuo sense tenir lína de telefon això si l'internet funciona correctament, aquests de TELE2, que ara ho ha comprat Vodafone.
Al final es va afegir en Jordi i vàrem anar a sopar a un Xinès, en plan bufet a CC les glòries. Molt fregit però per 7,5€ que mos podíem esperar.
Total dissabte em volia llevar cap a les 12 i em va despertar ma germana cap ales 16:45, que no podia entrar a casa, juas juas juas, ella havia sigut la última en sortit.
Em vaig llevar rapidissim dutxar i vaig agafar la moto i cap a la mani. Total les 17:30 aparcava davant els jutjats al passeig de lluís companys. Després caminant fins a la confluència de fontanella i via laietana ja que no vaig poder passar fins al banc d'Espanya a on estava el Miliki. Des d'allí baixarem per la via laietana a on ens trobarem amb el Gal i la Núria.
Al final de la mani quan ja arribarem davant l'estació de França i anava cap a buscar la moto vaig veure el mol Honorable Jordi Pujol i Soley amb la Marta Ferrussola. Al final vaig trobar-me amb el Pau primer a un Bar i després a un altre bar a veure i beure veient el derbi. Al final a la 2a part vam pujar a casa seva a on xerrant fumant i bevent vaig fer les 5. Diumenge relax total.
Cap a les 13 sortia vaig agafar l'autopista per després la ronda del litoral i arribar cap a les 13:40 a la porta del restaurant els pescadors per fer el dinar de nadal del despatx de mopn pare, jo sóc el informàtic, com diu el Lluiski em prostitueixo.
Després vaig quedar amb el Marc vam anar al mediamarket ja que ell buscava unes coses. al final em va regalar un telefon, total per al que va servir continuo sense tenir lína de telefon això si l'internet funciona correctament, aquests de TELE2, que ara ho ha comprat Vodafone.
Al final es va afegir en Jordi i vàrem anar a sopar a un Xinès, en plan bufet a CC les glòries. Molt fregit però per 7,5€ que mos podíem esperar.
Total dissabte em volia llevar cap a les 12 i em va despertar ma germana cap ales 16:45, que no podia entrar a casa, juas juas juas, ella havia sigut la última en sortit.
Em vaig llevar rapidissim dutxar i vaig agafar la moto i cap a la mani. Total les 17:30 aparcava davant els jutjats al passeig de lluís companys. Després caminant fins a la confluència de fontanella i via laietana ja que no vaig poder passar fins al banc d'Espanya a on estava el Miliki. Des d'allí baixarem per la via laietana a on ens trobarem amb el Gal i la Núria.
Al final de la mani quan ja arribarem davant l'estació de França i anava cap a buscar la moto vaig veure el mol Honorable Jordi Pujol i Soley amb la Marta Ferrussola. Al final vaig trobar-me amb el Pau primer a un Bar i després a un altre bar a veure i beure veient el derbi. Al final a la 2a part vam pujar a casa seva a on xerrant fumant i bevent vaig fer les 5. Diumenge relax total.
dijous, de novembre 29, 2007
Dissabte 1 de Desembre
i la retocada pel 
dilluns, de novembre 26, 2007
Sopar Costa i Llobera Garraf vs Matagalls
Dissabte a les 22 haviem quedat per anar a sopar a les 23
Mentrestant feiem espera
al bar
Fou un encontre entre tallat amb gent que feia entre 15, 16 o mes anys que no ens veiem al principi alguns, entre el que m'incloc jo estàvem un pèl tallats.
Però les cerveses van correr i es formaren els primers grups
Garraf contra Matagalls XD
Després varem anar al restaurant on un cop mes es van crear grupets
Tot i que vaig tenir que marxar abans m'ho vaig passa pipa
Ho tenim que repetir
Cristian volem veure el teu tanga!!!!!!XD
Per últim aviam si trobeu les diferencies
Totes les fotos les podeu trobar a aquí
Mentrestant feiem espera
al barFou un encontre entre tallat amb gent que feia entre 15, 16 o mes anys que no ens veiem al principi alguns, entre el que m'incloc jo estàvem un pèl tallats.
Però les cerveses van correr i es formaren els primers grups
Garraf contra Matagalls XDDesprés varem anar al restaurant on un cop mes es van crear grupets
Tot i que vaig tenir que marxar abans m'ho vaig passa pipa
Ho tenim que repetir
Cristian volem veure el teu tanga!!!!!!XD
Per últim aviam si trobeu les diferencies
Totes les fotos les podeu trobar a aquí
dijous, de novembre 22, 2007
Costa i Llobera
Dissabte serà un dia de retrobament
Em quedat un 25 de Matagalls i Garraf.
Ja fa molt de Temps gairebé 15 anys, mes o menys
Algu se'n recorda de la nostre pineda?
Al final després de gairebé 4 mesos de discussions de que varies hagin sigut mares, enhorabona, i que a última hora ens falles el Restaurant que la Sandra ens havia recomanat em decidit a corra cuita
Em quedat al Restaurant El Pebrot i El Petit Cargol Carrer Alcolea, 18 08014 Barcelona - Barcelona
El Carrer Alcolea està al costat de la plaça de Sants Per els que veniu de fora de Barcelona us adjunto un plano amb un parquing relativament a prop el que pogueu us recomano el transport públic L5 Plaça de Sants o la Ejem ejm RENFE Estació de Sants També es pot arribar amb la L3 Sants Estació.
dilluns, de novembre 19, 2007
Sortida anual P3-2007
Sortir de Barcelona trobar-me a Besalú amb els 3 altres Baldrics.
Allí després del meu poniol un pica pica per anar fent coixí.
Després ruta cap a Camprodon on hi feia a les 19:30 -4ºC.
Després mentrestant el tirador es posava a punt anar fer dues rondes de quintos al poble.
En arribar repartiments de samarretes
després sopar, amanida, macarrons i graellada de carn, Campionat mundial del DURO.
Sortida al P3. tornada a la casa fent la parada tècnica al pont per a pixar i cap a la casa menjar un poc de magdalenes i altris per acabar en guerra de magdalenes
Per a més informació us encoratjo a que visiteu les webs del Miliki i del Àlex
Allí després del meu poniol un pica pica per anar fent coixí.
Després ruta cap a Camprodon on hi feia a les 19:30 -4ºC.
Després mentrestant el tirador es posava a punt anar fer dues rondes de quintos al poble.
En arribar repartiments de samarretes
després sopar, amanida, macarrons i graellada de carn, Campionat mundial del DURO.Sortida al P3. tornada a la casa fent la parada tècnica al pont per a pixar i cap a la casa menjar un poc de magdalenes i altris per acabar en guerra de magdalenes
Per a més informació us encoratjo a que visiteu les webs del Miliki i del Àlex
dimarts, de novembre 13, 2007
gairebé 15 dies
Ja han passat 13 dies des de que ha començat el mes de novembre.
Avui us vull explicar unes cosetes.
Ja he dormit un parell de dies al meu pis, tot i que els sorolls son diferents el matalàs del llit es super còmode.
Ara em falta envalantonar-me i anar-hi a viure.
Des de fa uns dies hi algun que altre borinot que em circula pel cervell però com sempre no m'hi acabo de llençar.
Pel que fa la actualitat lo del enfrontament entre el rei i el hugo chavez, el que penso que fent el que va fer el rei s'ha posat al mateix nivell que el veneçolà.
Apa-li Salut i en veiem al P3
Avui us vull explicar unes cosetes.
Ja he dormit un parell de dies al meu pis, tot i que els sorolls son diferents el matalàs del llit es super còmode.
Ara em falta envalantonar-me i anar-hi a viure.
Des de fa uns dies hi algun que altre borinot que em circula pel cervell però com sempre no m'hi acabo de llençar.
Pel que fa la actualitat lo del enfrontament entre el rei i el hugo chavez, el que penso que fent el que va fer el rei s'ha posat al mateix nivell que el veneçolà.
Apa-li Salut i en veiem al P3
dimarts, d’octubre 30, 2007
Que li passa a Catalunya?
Email rebut del Carles que he trobat molt interessant:
*_DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA_*
Alfons López Tena
Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la
Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en
la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le
conviene a Catalunya seguir en España.
Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio
psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética),
no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de
Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la
resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren
crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de
la dictadura maoísta.
Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos,
pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España
ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y
determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de
importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el
único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la
globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la
importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende
al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí
menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el
acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en
arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son
boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños,
según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión
pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer
cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200
millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que
gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué
reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la
transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea,
Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP
como los del PSOE. ¿Qué esconden?
Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en
España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra
manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no
se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios
públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un
dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes,
el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de
autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de
46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble
por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal,
crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en
tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo
que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia
Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus
productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a
quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar
alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la
independencia? (si puede ser, sin insultar). El problema de Catalunya se
llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los
catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria
del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni
inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de
empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.
Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y
españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la
diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como
unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino
como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero
piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.
Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio
político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para
sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica
ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por
qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo
avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para
eso los nombra el PP y el PSOE. Se equivocan: bloqueada bajo España,
maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya
sólo le queda un camino: la independencia.
España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro
descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría
superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa
de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el
dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales.
Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores
corrupciones del orden constitucional. Dijo Azaña que para mantener
España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método
que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son
posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la
adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da.
Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e
inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.
Alfons López Tenaes vocal del Consejo General del Poder Judicial.
*_DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA_*
Alfons López Tena
Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la
Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en
la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le
conviene a Catalunya seguir en España.
Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio
psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética),
no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de
Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la
resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren
crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de
la dictadura maoísta.
Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos,
pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España
ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y
determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de
importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el
único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la
globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la
importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende
al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí
menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el
acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en
arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son
boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños,
según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión
pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer
cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200
millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que
gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué
reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la
transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea,
Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP
como los del PSOE. ¿Qué esconden?
Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en
España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra
manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no
se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios
públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un
dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes,
el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de
autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de
46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble
por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal,
crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en
tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo
que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia
Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus
productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a
quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar
alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la
independencia? (si puede ser, sin insultar). El problema de Catalunya se
llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los
catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria
del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni
inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de
empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.
Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y
españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la
diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como
unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover sino
como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero
piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.
Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio
político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para
sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica
ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por
qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo
avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para
eso los nombra el PP y el PSOE. Se equivocan: bloqueada bajo España,
maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya
sólo le queda un camino: la independencia.
España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro
descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría
superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa
de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el
dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales.
Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores
corrupciones del orden constitucional. Dijo Azaña que para mantener
España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método
que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son
posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la
adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da.
Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e
inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.
Alfons López Tenaes vocal del Consejo General del Poder Judicial.
Ei ATENCIÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Que torna el terratremol!!!!!!!!!!!! El anti heroi torna!!!!!!!!!!!!!!!!1
TORNA EL CALICO ELECTRONICO
El proper capítol el 1/11/2007
Gràcies al Carles
TORNA EL CALICO ELECTRONICO
El proper capítol el 1/11/2007
Gràcies al Carles
dilluns, d’octubre 29, 2007
la setmana passada
Porto un decalatge de 1 setmana al meu bloc.
La setmana passada fou una mica rara, el dilluns vaig treballar de 8-15, perquè a les 17 operaven el meu pare. Al final se'l van emportar a les 17:30. Vam esperar els 3 de casa restants fins que se'l van emportar al quiròfan.
El van pujar a l'habitació cap a les 21. Encara dormit i adolorit.
La operació va anar molt bé.
Dimarts també vaig fer de 8-15 que de fet fou 9-16 ja que vaig tardar 1:30 de casa dels pares a Ciments. normalment son 15 minuts.
Dimecres festa, em tocava anar a buscar mon pare i porta-lo cap a casa.
Dijous i divendres van ser dues jornades maratonianes de gairebé 10 hores, per tal de recuperar les hores no fetes del dilluns i dimarts.
Jo soc un usuari de la línia S8 i S4 dels FGC que actualment no puc usar des de Plaça Catalunya.
Sort que mon pare em deixa el cotxe perquè sinó segurament trigaria dues hores per anar a la feina i dues per tornar.
Al cap de setmana diumenge gran Tripleta de 8 dels castellers de Sants, em vaig posar a la pinya del 4 de 9 amb pilar de Vilafranca.
Ara el dia a Vilafranca a per el nostre 3d9amb folre.
Falta Poc si volue podeu venir a ajudar-nos necessitem gent.
Dimecres 31: 22h -Ultim assaig abans de la gran actuació-
-LLOC: C/Comtes de Bell-lloc, 84 -escola Jaume I- (al lloc de sempre).
La setmana passada fou una mica rara, el dilluns vaig treballar de 8-15, perquè a les 17 operaven el meu pare. Al final se'l van emportar a les 17:30. Vam esperar els 3 de casa restants fins que se'l van emportar al quiròfan.
El van pujar a l'habitació cap a les 21. Encara dormit i adolorit.
La operació va anar molt bé.
Dimarts també vaig fer de 8-15 que de fet fou 9-16 ja que vaig tardar 1:30 de casa dels pares a Ciments. normalment son 15 minuts.
Dimecres festa, em tocava anar a buscar mon pare i porta-lo cap a casa.
Dijous i divendres van ser dues jornades maratonianes de gairebé 10 hores, per tal de recuperar les hores no fetes del dilluns i dimarts.
Jo soc un usuari de la línia S8 i S4 dels FGC que actualment no puc usar des de Plaça Catalunya.
Sort que mon pare em deixa el cotxe perquè sinó segurament trigaria dues hores per anar a la feina i dues per tornar.
Al cap de setmana diumenge gran Tripleta de 8 dels castellers de Sants, em vaig posar a la pinya del 4 de 9 amb pilar de Vilafranca.
Ara el dia a Vilafranca a per el nostre 3d9amb folre.
Falta Poc si volue podeu venir a ajudar-nos necessitem gent.
Dimecres 31: 22h -Ultim assaig abans de la gran actuació-
-LLOC: C/Comtes de Bell-lloc, 84 -escola Jaume I- (al lloc de sempre).
diumenge, d’octubre 21, 2007
Quin cap de setmana i més
Divendres al matí em van portar el mobles, van arribar tard els muntadors, després van anar a dinar i santorne-mi per la tarda again fins gairebé les 20.
Arribat a casa els pares agafa els trastos i cap assaig de castells. L'assaig va anar rodat, em va passar molt i molt ràpid fins que va arribar l'hora de 3d9 amb folre. Vaig acabar amb malt al pit dels omòplats del baix, ja que vaig de contrafort.
Després prendre alguna cosa al local i cap a casa. Havia quedat a les 9 al meu pis per acabar de muntar el que faltava.
Cap a les 11 :30 de presa i corrents cap a casa a disfressar-me. Si teníem boda de ma cosina Arantxa. A l'eglèsia de la Mercè. Com va dir el meu cosí Ricardo, numerari del opus, "si una boda de cariz neofranquista". Total 500 persones allí embotides, i jo per ser família a les primeres files.
Curiós, que quan entraven els nuvis sonava una campaneta, com qua érem petits a casa seva per avisar el servei, juas juas juas.
De fet el més impressionant per mi fou quan el cura, que xerrava moltíssim al consagrar la ostia gairebé tota l'esglesia es va posar de genolls.
La boda va estaracompanyada per la coral de Puigreig, ho van fer de conya pero no vàren cantar el virolai, sino una salve rociera.
Deprés tothom cap els jardins del Juan Carlos I, amb el típic pica-pica sofisticat, inexplicablement ningú va caure a la piscina. Després dinar a la a carpa, aviam Miliki si endevines qui tenia a la taula del costat.
Al final després de ballar molt hi havia una barbacoa a fora i jo vaig plegar cap a les 2.
Diumenge teniem la XV diada dels Borinots, vam fer la tripleta reglamentaria i després vam fer una prova del 3d9 a plaça i amb la camisa semblava que la podiem haver fet i tot.
Deprés a dinar tots plegats i tot seguit la disbauxa amb les actuacions, els primeres vam cantar la Bella Lola.
Arribat a casa els pares agafa els trastos i cap assaig de castells. L'assaig va anar rodat, em va passar molt i molt ràpid fins que va arribar l'hora de 3d9 amb folre. Vaig acabar amb malt al pit dels omòplats del baix, ja que vaig de contrafort.
Després prendre alguna cosa al local i cap a casa. Havia quedat a les 9 al meu pis per acabar de muntar el que faltava.
Cap a les 11 :30 de presa i corrents cap a casa a disfressar-me. Si teníem boda de ma cosina Arantxa. A l'eglèsia de la Mercè. Com va dir el meu cosí Ricardo, numerari del opus, "si una boda de cariz neofranquista". Total 500 persones allí embotides, i jo per ser família a les primeres files.
Curiós, que quan entraven els nuvis sonava una campaneta, com qua érem petits a casa seva per avisar el servei, juas juas juas.
De fet el més impressionant per mi fou quan el cura, que xerrava moltíssim al consagrar la ostia gairebé tota l'esglesia es va posar de genolls.
La boda va estaracompanyada per la coral de Puigreig, ho van fer de conya pero no vàren cantar el virolai, sino una salve rociera.
Deprés tothom cap els jardins del Juan Carlos I, amb el típic pica-pica sofisticat, inexplicablement ningú va caure a la piscina. Després dinar a la a carpa, aviam Miliki si endevines qui tenia a la taula del costat.
Al final després de ballar molt hi havia una barbacoa a fora i jo vaig plegar cap a les 2.
Diumenge teniem la XV diada dels Borinots, vam fer la tripleta reglamentaria i després vam fer una prova del 3d9 a plaça i amb la camisa semblava que la podiem haver fet i tot.
Deprés a dinar tots plegats i tot seguit la disbauxa amb les actuacions, els primeres vam cantar la Bella Lola.
dimecres, d’octubre 17, 2007
Tinc una pregunta per a vostè sr Josep Lluís Carod-Rovira
Ahir la nit vaig anar a casa el Pau mentrestant em deleitava amb e les albergínies amb all i julivert crus, vàrem veure el programa de TVE1.
Us deixo el video de la intervenció del Carod, els comentaris de la gent son la polla en vinagre.
Us deixo el video de la intervenció del Carod, els comentaris de la gent son la polla en vinagre.
diumenge, d’octubre 14, 2007
Entrada resum finals de Setembre 2007 fins al octubre
La data cada cop es propera, de fet el dijous passat em van trucar per confirmar-me que divendres 19 d'octubre em porten els mobles. ALELUIA!!!.
Tirant un xic més enrera el dilluns 24, era la Mercè. Vam tenir actuació amb els borionts, a la plaça gran de la ciutat, la plaça de Sant Jaume. Allí vam plantar un 3d8 per a començar, després un intent desmuntat de 2d8 amb folre, que a a la segona vam carregar, la canalla es va despenjar. i coma cirera final un 4d8 per a finalitzar amb 2 pilar de 5 consecutius. Algú m'ha dit que em va veure per la retransmissió que feia Barcelona televisió.
Pel mig vaig anar a veure el concert de The Police, em va agradar força tot i que estavem assegut des de que va començar el concert tothom de'n peus.
Divendres 12 festa aprofito el dia per a fer el mandra per la nit vaig a sopar amb el Zep i el Marc al final acabem al Blues Bar de Cerdanyola, que participa en el 20è Festival de Blues de Cerdanyola. Total un gran i recomenable concert.
Com em recorda el Miliki ens em vist varis dies al fútbol.
Tirant un xic més enrera el dilluns 24, era la Mercè. Vam tenir actuació amb els borionts, a la plaça gran de la ciutat, la plaça de Sant Jaume. Allí vam plantar un 3d8 per a començar, després un intent desmuntat de 2d8 amb folre, que a a la segona vam carregar, la canalla es va despenjar. i coma cirera final un 4d8 per a finalitzar amb 2 pilar de 5 consecutius. Algú m'ha dit que em va veure per la retransmissió que feia Barcelona televisió.
Pel mig vaig anar a veure el concert de The Police, em va agradar força tot i que estavem assegut des de que va començar el concert tothom de'n peus.
Divendres 12 festa aprofito el dia per a fer el mandra per la nit vaig a sopar amb el Zep i el Marc al final acabem al Blues Bar de Cerdanyola, que participa en el 20è Festival de Blues de Cerdanyola. Total un gran i recomenable concert.
Com em recorda el Miliki ens em vist varis dies al fútbol.
dilluns, d’octubre 08, 2007
Fa dies .....
Fa dies que vull fer un post al meu bloc tinc moltes coses que vull compartir amb valtros.
Des del cap de setmana de la Mercè.
Aviam si m'hi poso i si us ho explico apa Salut
A la Amparo a la Virginia MOLTES FELICITATS futures mares
Als pares colletges
Als demes Salut!!!!!!!!!!!!!!!!
Des del cap de setmana de la Mercè.
Aviam si m'hi poso i si us ho explico apa Salut
A la Amparo a la Virginia MOLTES FELICITATS futures mares
Als pares colletges
Als demes Salut!!!!!!!!!!!!!!!!
dilluns, de setembre 03, 2007
Santornemi
Ja fa 1 setmana que he començat a treballar
A Colòmbia m'ho vaig passar teta.
Una setmana a Bogotà a 3000m d'alçada. amb 14-15ºC. Museus i edificis governamentals i esglésies.
Segona a Setmana amb les palanqueres, la fruita molt bona.
A on hi feia entre 29-35ºC amb un 100% de humitat.
A Colòmbia m'ho vaig passar teta.
Una setmana a Bogotà a 3000m d'alçada. amb 14-15ºC. Museus i edificis governamentals i esglésies.
Segona a Setmana amb les palanqueres, la fruita molt bona.
A on hi feia entre 29-35ºC amb un 100% de humitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
